miércoles, 15 de diciembre de 2010

REFLEXIÓ DE LA XERRADA AMB EL MEDIADOR

El passat 10 de desembre de 2010, ens va venir a fer una xerrada a la Facultat el David: un pedagog i mediador que treballa a l’escola de Vilafranca del Penedès. Aquest senyor ens va fer una explicació sobre el que és realment la mediació, la manera d’utilitzar-la als centres i que és el més i el menys correcte per dur-la a terme.
Podem dir que en la mediació no s’ha de sancionar sinó castigar la conducta. La mediació és un procés de resolució de conflictes. La podem utilitzar en molts àmbits: tant en l’educació escolar com en la societat en general. La finalitat del mediador és trobar un camí per tal que les persones puguin comunicar-se entre elles.
Abans de començar una mediació s’ha de construir una pregunta molt senzilla:
-       Teniu ganes de resoldre el problema?
I seguidament, s’han de seguir tres normes a l’hora de realitzar-la:
1)    Quan un parla l’altre escolta
2)    No insultar-se
3)    Cooperar perquè la mediació tiri endavant
Un cop finalitza la mediació, s’ha de quedar per reunir-se un altre dia per tal de veure si han complert els acords acordats en aquesta sessió realitzada.
Per tant, en una mediació s’han de portar a terme uns punts en concret per tal que surti mitjanament bé.
El David, a banda d’això, també ens va mostrar un projecte que van realitzar a l’escola on ell treballa relacionat amb la mediació. Ens va explicar que hi ha una sala habituada per fer mediacions i que el projecte, que fa 3 anys que el van començar, està tirant endavant amb èxit.
Penso que a tots els instituts i col·legis tindria que haver un professor com a mínim que entengués sobre la mediació i d’aquesta manera es podrien resoldre millor els conflictes.

domingo, 28 de noviembre de 2010

PROJECTE FINAL

Per finalitzar aquest bloc, faré una reflexió general dels projectes finals del mòdul.
S'ha de dir que en general tots van estar molt bé tot i que la majoria dels projectes van ser del J.Clic, el bloc i la webquest. Penso que en aquest treball hem pogut posar en pràctica nosaltres mateixos aquestes aplicacions que ens va ensenyar el professor a classe i així els hem experimentat més a fons, tractant cadascun dels grups temes diversos i molt interessants de tots els perfils professionals: educació primària i infantil, pedagogia i educació social.
L'únic que he de destacar ja que em va cridar molt l'atenció va ser el vídeo d'un treball d'un grup. Penso que va ser molt original i transmetia un missatge molt interessant.
En resum, crec que aquest projecte ens ha servit per començar a experimentar més a fons en les noves tecnologies.

jueves, 11 de noviembre de 2010

REFLEXIÓ DEL BLOC

Per finalitzar aquest bloc només em queda dir que ha estat una experiència que no havia experimentat mai i m’ha agradat fer-ho. D’aquesta manera ara ja ser com és un bolc i per a que s’utilitza. Penso que fent totes aquestes reflexions he aprés a fer servir el bloc ja que al principi anava una mica perduda. Però finalment me’n he sortit bastant bé.

Per al meu perfil professional com a educadora de nens i nenes de primària, és a dir, entre les edats de 6 a 12 anys penso que un bloc com aquest em pot ser de gran utilitat per realitzar diverses activitats per tal d’aprendre moltes coses. Així que per a un futur crec que m’ha anat bé practicar en aquest mòdul d’alfabetització multimodal.

ELS MICROBLOGGINS

Els microbloggins  són com un bloc però en petit. És un servei que permet enviar missatges de menys de 200 caràcters, aproximadament 140, és a dir, missatges breus al públic en general o a aquelles persones que tu tinguis agregades, normalment a les teves amistats. Aquests missatges, avisos o novetats es poden enviar des de llocs diferents: per missatgeria instantània, per correu electrònic, per SMS, per móvil,etc.

Alguns serveis són Twitter (el primer microbloggin nascut al 2006), Facebook, Tuenti, Jaiku, Tumblr, Identi.ca, Hatena Haiku, Plurk, Khaces, Pownce, Picotea.com, Tutudio y Xmensaje.



Pel que fa a l’educació primària penso que són aplicacions poc utils per a aquestes edats de 6 a 12 anys. A més crec que per a l’alumne poden ser perjudicials. Penso que en l’educació superior pot ser més útil per comunicar-se entre professor-alumne per resoldre qualsevol dubte puntual.

ELS MARCADORS SOCIALS

Els marcadors socials són una manera d’emmagatzemar, compartir i classificar els enllaços que tu vulguis o que et siguin de més interès per tu a Internet. Aquesta llista que tu realitzis dels enllaços la poden veure altres persones que tinguin interès per alguns enllaços en concret i utilitzar-los o pel contrari la pots privatitzar. A més una característica important són els “tags” o “etiquetes” que són paraules assignades pels usuaris relacionades amb coses del seu interès.
El Delicius és un exemple de marcador social molt destacat. Aquest servei de gestió d’adreces d’interès social a través de la web que permet pujar a la xarxa totes les adreces que vulguis i així quan les necessitis que les puguis trobar amb facilitat.

Pel que fa al meu perfil professional com a educadora de nens i nenes de primària he de dir que hem pot servir per a cercar temes d’interès del temari a donar als alumnes. També per a guardar adreces que em siguin de gran interès i que fassi servir constantment a l’aula.

sábado, 6 de noviembre de 2010

SCREENTOASTER

L’ Screentoaster és una aplicació la qual permet realitzar gravacions de tot el que fem a l’ordinador. Per fer-ho hem d’entrar a la pàgina web següent: 
La gravació la podem complementar amb so o text. I un cop fet el vídeo el podem compartir amb una altra persona enviant-li per correu o en un bloc.

Aquest aplicació pot ser molt útil, però per al perfil meu de l’educació primària no perquè és molt semblant a la videoconferència i com he dit anteriorment als nens d’aquestes edats és millor que la professora estigui present a l’aula i els ensenyi ella mateixa.

LA VIDEOCONFERÈNCIA

La videoconferència és una eina de comunicació que permet realitzar debats, discussions, conferències, multi conferències, converses, classes tutories,etc. Tot això en un temps real, per tant, són necessàries moltes eines: per començar s’ha de tenir una classe amb un ordinador, una web-cam, un micròfon, connexió a Internet i uns altaveus. Després és necessari que s’acordi l’hora i el dia per posar-se en contacte. D’aquesta forma es pot iniciar la videoconferència. Els programes que es poden utilitzar són varis, per exemple l’adobe connect.

Per al meu perfil professional de mestre d’educació primària crec que no és una eina útil ja que les videoconferències crec que són més apropiades per a gent més gran. Els nens necessiten una professora allí mateix a l’aula i si no pot estar doncs es posa una substituta. Tot i que penso que alguna xerrada es podria fer per ensenyar-los-ho i a veure com responen els nens.